Des d’En Comú Podem hem denunciat reiteradament els perjudicis que suposa no tenir un pressupost aprovat a inici d’any per al progrés de la ciutat, les persones que necessiten ajudes, les empreses que contracten amb l’Ajuntament i les associacions que reben subvencions per a les seves activitats. De nou, començarem l’any sense un pressupost aprovat i el més greu és que no hi ha una previsió de quan serà una realitat.
En aquest sentit, llegim amb preocupació les recents declaracions fetes en una entrevista pel Tinent d’Alcaldia de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Seguretat, Mobilitat i Transport, Pere Soler, on assegura que a finals de desembre encara no s’ha presentat un projecte de pressupost a la resta de membres del govern ni als grups municipals i no descarta que es presenti de cara a la primavera de 2023. Si un pressupost prorrogat ja de partida és una mala notícia, en el context d’inflació en què ens trobem no pot donar les respostes necessàries de protecció i acompanyament a la ciutat. A En Comú Podem ens preocupa llegir tantes excuses, com la pandèmia, que a altres ajuntaments i administracions no ha impossibilitat tenir pressupostos aprovats l’1 de gener.
Sorprèn que després de tres anys i mig de gestió, i d’haver participat en el govern anterior amb Convergència, encara s’estigui plantejant demanar responsabilitats per la situació econòmica heretada. Unes declaracions que són molt inquietants i susciten moltes preguntes sobre la gestió que ha realitzat en aquests últims tres anys i mig com a responsable dels comptes de l’Ajuntament. Considerem que els veïns i veïnes de Sant Cugat han de saber amb tota claredat si el govern anterior ha gestionat correctament els seus diners.
Des d’En Comú Podem demanem uns pressupostos aprovats en el termini i la forma escaients, alhora que s’explica quina és la prioritat i la gestió que es fa dels diners que són de tothom per part de l’equip de Govern per tal d’afrontar qüestions que són urgents: d’ineficiència en la despesa, com la resolució de diferents contractes que obliga al reconeixement de factures de forma no usual, l’ampliació dels terminis de pagament a proveïdors, o càrregues addicionals de treball al personal municipal; d’inversions, com podria ser en habitatge, per fer front a les emergències que encara ara té la nostra ciutat; o de gestió de recursos bàsics per la cohesió social com són les ajudes i subvencions col·lectius vulnerables, entitats o projectes ciutadans.