Sant Cugat, com moltes altres ciutats catalanes, afronta una situació de sobrecàrrega en els serveis públics i una escalada de preus de l’habitatge que es veu agreujada per un model turístic que no reverteix suficientment en la comunitat local.
L’emergència ecològica i la crisi climàtica han posat en evidència les debilitats d’un model turístic insostenible que depreda el nostre patrimoni natural i cultural, erosiona la nostra identitat i perpetua desigualtats laborals profundes. La sobreexplotació turística no només ha provocat la pèrdua d’arrelament i la precarietat laboral, especialment entre les dones i els treballadors migrants, sinó que també ha exacerbat la vulnerabilitat de les comunitats davant els impactes de la crisi climàtica.
Aquesta crisi, a la vegada té un impacte directe sobre l’economia, ja que afecta sectors clau com l’agricultura, la pesca i el propi turisme, que depenen de recursos naturals fràgils i cada cop més escassos. La degradació ambiental, com l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i l’augment del nivell del mar, redueix la productivitat d’aquests sectors, cosa que posa en perill els mitjans de subsistència de milions de persones i agreuja les desigualtats econòmiques.
A més, la turistificació ha portat les nostres ciutats a un pas del col·lapse, amb lloguers inaccessibles, gentrificació, deteriorament dels serveis públics i especulació immobiliària, fenòmens que es veuen intensificats per la pressió addicional que la crisi climàtica exerceix sobre els recursos i les infraestructures urbanes. En definitiva, la crisi climàtica i la crisi econòmica estan profundament interconnectades, i la manca d’accions decidides per abordar-les de manera integral amenaça amb accentuar encara més les desigualtats socials i la degradació del nostre entorn.
Catalunya ha experimentat una forta pressió turística, concentrant-se a la costa i a les principals ciutats. Més de 18,5 milions de turistes internacionals a l’any, principalment a Barcelona, la Costa Brava i la Costa Daurada, han transformat profundament aquests territoris. L’increment del turisme, especialment a la primera dècada d’aquest segle, no ha servit per millorar el benestar econòmic de la majoria de la població.
La pandèmia va posar de manifest la vulnerabilitat d’un model turístic insostenible. Tot i això, no s’han desenvolupat alternatives reals per diversificar l’economia i millorar la qualitat de vida dels i de les residents. La sobrecàrrega de serveis públics, l’escassetat d’habitatge i la degradació ambiental són símptomes d’una situació insostenible. Els darrers anys han portat a un nou boom turístic, impulsat per les plataformes digitals, que ha transformat radicalment el teixit social del nostre país, arribant fins i tot a alterar la vida de les veïnes i veïns.
El creixement exponencial del turisme ha sobrepassat la capacitat de gestió dels recursos públics, generant externalitats negatives que no han estat suficientment compensades.
Fins ara, els governs de la Generalitat no havien modificat la pressió fiscal sobre el sector, tot i l’evident sobrecàrrega que suporta el territori.
Recentment, s’ha acordat entre el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat i el grup parlamentari dels Comuns, una reforma que augmenta en un 100% les tarifes de l’impost sobre les estades turístiques, a més d’establir que un mínim del 25% dels recursos que corresponen a la Generalitat es destinaran a polítiques d’habitatge per augmentar l’oferta d’habitatge assequible i millorar l’accés a col·lectius vulnerables. També s’ha flexibilitzat la destinació dels recursos del Fons per al foment del turisme, permetent als ens locals dedicar-los a habitatge, promoció econòmica i dinamització cultural dins el marc dels objectius de desenvolupament sostenible i un model de turisme responsable. A la vegada, s’ha habilitat als municipis la possibilitat d’aplicar recàrrecs mitjançant les ordenances municipals.
Malgrat aquests avanços, cal continuar treballant perquè els recursos recaptats siguin realment suficients per mitigar els efectes negatius del turisme i garantir un model fiscal just i progressiu. L’impost de turisme sostenible ha de tenir un doble objectiu: incidir en la contenció de la demanda i obtenir finament per compensar la massificació turística, especialment en l’habitatge i els serveis públics locals.
Per tot això el Grup Municipal d’En Comú Podem presenta al Ple de març una moció per tal de:
- Aplicar un recàrrec sobre l’Impost d’Estades Turístiques a Sant Cugat per destinar-lo a habitatge, serveis públics i protecció de la biodiversitat.
- Instar la Generalitat a garantir que els ingressos d’aquest impost es reinverteixin directament en les necessitats locals, evitant que es dilueixin en altres partides.
- Revisar el marc fiscal del turisme per assegurar que les grans empreses del sector contribueixin proporcionalment als impactes que generen.
Consulta la moció: